Crec que el que estam vivint aquests dies al nostre país, no és més que una "revolució catalana", de caire pacífic (per el moment) i reivindicatiu d’uns drets, d’una identitat i d’una aspiració a governar el seu futur. Aquesta "revolució catalana", ha arribat ja a Europa i la farà trontollar i canviar. Basta veure la quantitat de gent que es va desplaçar a Brussel·les. Aviat veurem com el moviment català contagia les nacions de Flandes, de Còrsega, de Valonia, la Lliga Nord italiana, dels bascs i molts altres més que conformen l’Europa de les Nacions. Crec que estam assistint al final de l’Europa dels Estats, per passar a un altre model més globalitzat, però tenint en compte les particularitats de les Nacions que conformaran l’Europa del futur. Clar que ens trobarem amb un poder immobilista i que es resistirà al canvi. Sempre ha estat així. Però, baix el meu punt de vista, el màxim exponent del que significa aquest moviment està en el propi Juncker. El qual ha estat president d’un dels Estats més petits d’Europa, i que nega l’existència o no vol que Europa esdevingui l’Europa de les 95 Nacions. No entenc ben bé per què. Ell sabrà.
Si feim una ullada cap enrere, com es formà la darrera revolució important que va remoure tots els fonaments de govern europeu? Me referesc a la Revolució Francesa. El govern del rei Lluís XVI era tan corrupte, tenia tants deutes i era tan ineficaç, que la mateixa societat es va organitzar en l’Assemblea Nacional al Jeu de Paume. Allà decidiren que s’havien de donar una Constitució on s’exposessin els drets essencials dels ciutadans i de la gent. Es juramentaren en que no es separarien i que es reunirien on les circumstàncies exigissin fins que la Constitució estigués establerta. Tot això de manera paral·lela al poder establert fins aleshores, el qual no estava preparat per assumir ni acceptar les noves exigències de la societat francesa. Un poder va suplir a l’altre. És a dir, la pròpia societat es va donar a ella mateixa una nova forma de govern i en la qual, els altres no tenien rés a dir. Evidentment, això no va durar dos dies i va fer falta molt de temps per a re-instaurar un nou ordre.
Avui en dia ningú posa en dubte que la Revolució Francesa va aportar els fonaments sobre els quals s’edifica la nostra actual organització governamental, els drets humans i moltes altres coses més. I ho veim com un moment convuls, però que a la llarga va ser un progrés per a la humanitat. Doncs el mateix passa amb la Revolta Catalana. L’Estat espanyol està fent mangarrufes amb el cens electoral, amb els candidats independentistes (els quals o són a presó o a l’exili), amb la manipulació dels mitjans de comunicació, etc. Però del que no s’han adonat és que la societat catalana ja ha creat els fonaments bàsics per a fer front al poder establert, amb una legalitat paral·lela, amb una Assemblea Nacional establerta, amb unes bases per a la declaració de la independència, domés li cal la nova Constitució i control del territori. Això darrer vendrà referendat amb les eleccions del dia 21.
De mentre, és tal l’exaltació que sent en aquests moments que viure en una època tan intensa com aquesta, m’arriba a parèixer un regal del destí. Si hi ha voluntat de lluita per les nostres llibertats, podem capgirar la història i, aquesta vegada, si som valents, podem decidir què volem ser. Tot depèn de la nostra voluntat. Reaccionar o mantenir-nos en el fatalisme dels pobles colonitzats. Aquesta és la lluita de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca: endavant!
