D’aquest fragment en podem resumir dues coses:
Anem al punt 1. Es va culpar molt al govern del president José Ramón Bauzà d’anar totalment en contra d’aquests estatuts i, la veritat, no seré jo qui ho contradigui. No ho faré, entre d’altres coses, perquè just en aquella època se’m va demanar que no usàs de manera tan correcta la nostra llengua –l’eina bàsica de treball de tot periodista-. Evidentment, no vaig acceptar fer la meva feina mal feta. I sort tenim que almanco això sí que ara ho hem recuperat.
Tot i això, encara amb José Codony com a director de l’ens públic de radiotelevisió, grans professionals d’aquest sector als quals se’ls relacionava amb el Partit Popular varen moure cel i terra perquè IB3 emetés el documental “La Sibil·la a Brussel·les” que un servidor va realitzar. Ni més ni pus que perquè allò era de servei públic. I aquest caràcter de servei públic és el que em sembla que no es té clar.
El passat 2016 hem viscut l’any Moyà, un any al qual el poble de Binissalem s’ha implicat al màxim en la recerca i la difusió de la figura de Llorenç Moyà, entre d’altres coses un dels grans autors del moviment literari més important de les Illes: l’Escola Mallorquina. L’Ajuntament de Binissalem i també el Consell de Mallorca, varen creure que era imprescindible fer un documental que recollís l’essència d’aquest personatge per donar-lo a conèixer a tothom. Jo vaig tenir l’honor de realitzar aquest projecte que, tan bon punt com vàrem tenir acabat, posàrem en coneixement de la direcció d’IB3 Televisió. Captant el sentit de servei públic del que havíem fet, el meu soci i jo vàrem passar per alt les estretes relacions professionals que actualment tenim amb Canal 4 Televisió i oferírem “Llorenç Moyà, dard brillant” a IB3 Televisió abans que a ningú. I aquesta va ser la resposta:
“Ara mateix no tenim un slot de documentals com el teu, però si ens cedeixes els drets no tindríem inconvenient en emetre-ho un diumenge a la franja de matí durant les festes de nadal.”
Traduït per a la gent que no forma part del sector, això vol dir que “ara mateix no s’emeten aquest tipus de documentals a la cadena –mentida-, però si ens permets no et pagar-te per la feina feta, et farem el favor d’emetre-ho en l’horari de menor audiència”. Això implicava de facto dues coses: tractar d’amateur una productora audiovisual illenca que ha exportat documentals a València, Barcelona, Madrid o Brussel·les; i menysprear un binissalemer que és un gran referent per als illencs, és a dir, menysprear part de la nostra cultura.
Imagino que ara podeu entendre que finalment l’estrena televisiva es fes a Canal 4 Televisió, el qual tot i ser una empresa privada, sí va fer una oferta econòmica per emetre un documental de servei públic. Curiós, no?
Passem al punt 2. Aquesta passada setmana ha sortit el resultat del concurs públic de la concessió dels informatius d’IB3. La guanyadora ha estat Liquid Media, propietat de Mediapro, que com tothom sap, té la seu fiscal a Sant Josep de sa Talaia, Eivissa. Si bé és vera que CBM -la concessionària anterior- la tenia a Cas Concos, Felanitx. Tal com deia el fragment dels estatuts d’IB3, aquesta és la manera d’afavorir el creixement i el desenvolupament del sector audiovisual al territori balear! Ara de veres: CBM, seu a Granada, 18 milions d’euros anuals de facturació; Liquid Media, de Mediapro, seu a Barcelona, 31 milions d’euros de facturació anual. Era per dinamitzar aquestes empreses que vàrem crear IB3?
Amb aquestes mesures caminam en la direcció oposada a l’enfortiment i la millora de la competitivitat de les empreses autòctones. Més greu és encara quan resulta que la nova concessionària dels informatius haurà d’assumir més percentatge de la graella televisiva d’IB3 TV. Aquest fet significarà que menys productores illenques participaran d’ella. Algú em dirà: “Però què hem de fer si no hi havia cap productora illenca que aspiràs a fer-se amb els serveis informatius de la cadena publica balear?”
Alternatives, n’hi ha. Bàsicament tres:
Escull la que més t’agradi. Mentrestant, en un lloc anomenat Illes Balears –i Pitiüses, m’agrada sumar-hi sempre-, on t’asseguro que tenim talent i grans professionals de sobres dins aquest sector, hi ha cada vegada una percepció més baixa de la nostra televisió pública. Subratllo que no són els treballadors de la casa els culpables, sinó en tot cas aquells que la dignifiquen. Som molts els que sabem on hi ha els diversos focus del problema. Però la manca de valentia unes vegades, les relacions político-quasi-matrimonials en d’altres, o l’absència de convicció que els ciutadans som els autèntics propietaris d’aquest servei públic que té forma de mitjà de comunicació, sembla tenir-nos fermats de peus i mans.
Esperàvem canvis substanciosos, els seguim esperant i no sembla que hagin d’arribar. No he parlat de col·lectius vetats a IB3, que n’hi ha. No he parlat de programes que es vesteixen de coproducció amb TV3 –cosa que em sembla molt bé- i que en realitat els duu a terme una productora de Madrid, que hi seran. No he dit res de la competència deslleial dins el mercat publicitari amb altres cadenes que depenen al 100% de capital privat, que existeix.
Avui només queda’t amb un concepte: amb bons professionals i un equipament de qualitat suficient, sense grans pretensions, ens basta i ens sobra per fer bona televisió. I com a exemple, l’extinta Televisió de Mallorca. Per tant, no hi ha excusa. Si no fem una televisió com la que figura als estatuts d’IB3 que s’hauria de fer, és perquè no volem. I si no la fem com toca, no paga la pena destinar-hi cap partida dels nostres pressuposts. O canviam el rumb d’aquesta televisió o la podem tancar.
