Quan un s’erigeix com a defensor de “lo nostro”, primer ha de definir què és “lo nostro” i, per definició, això és contrari a “lo seu”. Mai m’ha quedat clar a què es refereixen quan volen defensar “lo nostro”. Crec que lo nostro és tot el que correspon a la nostra societat: la nostra economia, la nostra cultura, els nostres idiomes (a Mallorca se parlen molts d’idiomes i no domés el castellà o català), el nostre finançament, el tracte que rebem del nostre País-Estat en referència a tot lo que li aportam, etc. Tota aquesta gent mos hauria d’explicar què és lo que sent com a “lo nostro”, per a saber a què atendrer-mos. Llavors podran dir aquesta famosa frase de que les “illes són meves!”, sinó millor no emprar el nostre nom en va.
Mentre el PP i Ciudadanos intenten convèncer a la societat mallorquina (molta d’ella molt manipulable) de que noltros som mallorquins i espanyols i no catalans. Atiant aquest debat en les xarxes socials, en els cafès i en tot acte social, aprofiten per fer unes polítiques que duen la balança fiscal de Balears a la xifra que la ONU defineix com a tracte de colònia. Mentre els mallorquins discutim si som catalans, mallorquins, espanyols o de Liliput, ells aprofiten per a diluir la nostra identitat, defenestrar la nostra economia, robar tot el que poden i votar en contra de l’interès comú de la nostra societat. M’és igual com vulgueu anomenar la nostra societat: mallorquina, balear, catalana o espanyola, tot és qüestió de noms. Però el que està clar és que pel que hauria de procurar Catalina Soler i tot el seu partit polític (PP) és per el be de la nostra societat i no per cap altra. Ja aportam suficients imposts com per a merèixer un 75% de descompte en els vols entre Balears i la Península. Si les illes les sentís de veres com a seves, hauria d’haver votat el mateix en el Congrés que en el Consell.
Cada pic combreg més amb la idea de que jo no som de dretes, d’esquerres o centre. Jo me definesc com a una persona que cerca el progrés de la seva societat, la meva terra és Mallorca, i la societat és la mallorquina, amb moltes sensibilitats i necessitats diferents. Però el que si que tenc clar és que tot polític que me representi, ha de cercar el benefici de la meva terra, ser honest i no robar-me. I és per això que me pareix un acte de traïció el fet de que tot el PP hagi votat en contra del descompte al Senat, encara que ho hagi volgut adobar en el Consell.
Si realment les illes les sentís com a seves, no hauria votat una cosa a Madrid i, 24 hores després, lo contrari al Consell. Ja he dit que per a fer una cosa així s’ha de ser un superdotada o una cínica, perquè mentre ha fet això, a les xarxes socials i als cafès, es discuteix si som catalans o mallorquins. Na Catalina, amb la seva actitud, mos ha assenyalat la lluna i noltros, com els beneits, mos hem mirat el seu dit. Venc a dir que, mentre ella s’ha embolicat en la bandera de mallorquinitat, la discussió ha derivat de si tenim dret al 75% de descompte en els vols entre Balears i la Península a xerrar si som mallorquins o catalans. I de mentre, ella tan tranquil·la, no se posarà ni vermella de la vergonya per haver traït els interessos de la seva pròpia societat, ja no mallorquina, balear de la que diu ser posseïdora.
