Así, Ensenyat y todo su equipo de gobierno mostraron su compromiso con la lucha de los derechos del colectivo LGTBI y en favor de la tolerancia.
A continuación transcribimos el pregón de Pep Noguera íntegro: "Bon vespre a totes, a tots no fa falta dir-ho, perquè pel que veig des d’aquí per a mi que no n’hi ha cap de condret. Vaja panorama!
Benvingudes digníssimes autoritats, artistes de teatre de i televisió, celebritis vàries, gent amb ploma i sense ploma i públic en general.
Com supòs que ja sabeu i si no ho sabeu ho sabreu ara, som en Pep Noguera, actor. I am Pep Noguera, actor, Yo soy Pep Noguera actor, Ich been Pep Noguera, schauspiler. Com que a Palma ja casi no queden palmesans, per a mi que m’hagués pogut estalviar dir-ho en català. Entre pisos de lloguer turístic, hotels urbans, tendes de jamons, cruseros i demés herbes, just en quedam quatre o cinc.
Bé, avui som aquí perquè celebram es vint-i-vuit de juny, dia mundial de s’orgull gai. Que levante la mano quien sea gai, quien sea hombresexual, quien sea bollo, transsexual, travesti. Vamos, esos cuerpos!
Ai, quin subidón. Bé, anem a lo que anàvem, el que voldria jo és fer una crida des d’aquí, avui i ara, ja que en Miquel Ensenyat m’ha donat s’oportunitat, a favor des contacte directe, des pell a pell, des cos a cos, de sentir-se acompanyat per molta gent, de s’aquí te pillo, aquí te mato; d’un festeig.. estic cansat de contactes virtuals, de quedar a sa xarxa, de mentides, de cossos falsos, de culs i penis trucats amb fotoshop, de Grinder, de Chuecas punto com, de Cites Gai and Chat, de Gaydar, de Private Lesbians, de Brenda, de Lesbians Personals... Segur que ara mateix, mentre som aquí més d’un i més d’una ja heu mirat una d’aquestes pàgines a veure com està es cotarro i tanmateix llavors, ja veis, res de res! Basta, vull reivindicar es tornar a mirar, es tornar a veure cares i cossos de veres, a sentir olors corporals, a quedar a un bar d’ambiente a prendre un cosmopolitan o un manhattan, bé, si anau curts de doblers, una cerveseta i unes olives me basten.
Ara que no hi ha en Cursach, es polítics que teniu bo, obriu-mos Gomila; tornau-mos es BlackCat, el Sombrero, s’Estudio Dos i s’Estatus; sa discoteca Men’s, s’Armony, que ara fa poc se va morir sa madona –una besada, Isabel-; Tito’s per sa part de dalt. Per favor, obriu-mos s’Aries, que no podem anar a sa sauna que just n’hi ha una i no hi cabem. Per no xerrar des Distrito, de s’Hotel Rosamar, des Bosquesol ple de marietes estrangeres, i des Yuppi Uno i es Yuppi dos –si es cuarto oscuro xerràs-, sa cafeteria Lorca; es Querelle; sa disco La Demence, sa Sala Broadway, que ara és un pàrquing, i que Bruixeries torni a ser el d’abans. Per favor! Què som de vell! Tot el que no està tancat, ho han esbucat.
Sort que no han pogut ni amb la Niña Muerta ni amb es Dique de l’Oeste, així, en foraster, ni amb ses dunes d’es Trenc, encara duc ses cames plenes de picades de moscard i de qualque paparra. Un dia d’aquest hi obriran un Starbucks o un hotel boutique, que ja me tenen embafat. Per no xerrar de Sa Taulera, devora Son Dureta, des Carnatge, del Mago, que ara ja no s’hi pot anar de sa massificació que hi ha, amb ses marietes i ses bolleretes i ses travestis posades damunt ses roques com a sargantanes o foques, una tovallola devora s’altra!
I tota sa zona de sa Platja de Palma des de Sa Porciúncula a Maioris passant per Son Verí. I per ses foravileres, que això és es Consell de Mallorca, ses platges de Muro, Son Serra de Marina, ses dunes de Cala Agulla i La Romana de Peguera.
Sort que mos queda es cruising i es gelat de fresa i xocolate, que ja pareixem cubanes!
Nines, fins aquí he arribat. Tornem a lo viu, deixau-vos anar de realitats virtuals, juntau-vos, besau-vos, tocau-vos, que cadascú faci lo que pugui o lo que vulgui, consentit, però, sobretot, posau-vos un condon o dos i no oblideu en acabar dutxar-vos que llavors es autobusos, que jo n’agaf molts, puden en vida!
Salut, sexe i bon humor. Acabau bé aquest dia de s’Orgull Gay! Molts d’anys! Fora roba tots! Com a Palmanova! Que visqui na Kylie!!"