"Les entitats sotasignants, les més representatives del món educatiu i cultural de les Illes Balears, demanen a la presidenta Prohens que accepti l’oferiment de PSIB, Més per Mallorca i Més per Menorca per aprovar el sostre de despesa, imprescindible per a tramitar els pressupostos de la comunitat autònoma, a canvi de renunciar a la segregació dels nostres infants per raons de llengua.
La segregació lingüística resulta incompatible amb l’art. 135.1.e de la Llei d’educació de les Illes Balears, que consagra com a principi del model lingüístic educatiu la no-discriminació i la no-separació dels alumnes en centres o grups-classe per raons de llengua. Separar els nins per motius idiomàtics constitueix una aberració pedagògica i obre la porta a la fractura social i cultural i a la divisió de la societat en dues comunitats lingüístiques diferenciades.
A més, la segregació lingüística fa del tot impossible assolir l’objectiu d’haver adquirit una competència comunicativa plena en les dues llengües oficials, de manera que els alumnes puguin emprar-les amb fluïdesa, tant oralment com per escrit, en finalitzar el període d’escolarització obligatòria, tal i com prescriuen l’art. 20 de la Llei de normalització lingüística i l’art. 135.1.a de la Llei d’educació de les Illes Balears. Els alumnes de la línia en català en dominaran les dues; els alumnes de la línia en castellà, només el castellà.
I és que l’escola juga un paper fonamental en el procés de normalització lingüística, atès l’efecte compensatori que desplega en relació a la poca presència –sovint, absència– de la llengua pròpia en determinats contextos en general, i especialment a l’entorn immediat d’una part important dels alumnes (a causa de l’allau incessant de ciutadans nouvinguts durant les darreres dècades, sovint és l’escola el primer i únic entorn en què els nins i joves hi tenen contacte).
L’acceptació, per part del Govern de les Illes Balears, de les exigències de l’extrema dreta en matèria lingüística a l’ensenyament comporta trencar el consens i destruir el model lingüístic educatiu vigent en els darrers vint-i-cinc anys, impulsat en el seu moment, paradoxalment, per un govern del Partit Popular. Però aquest preu tan costós no és imprescindible: els partits de l’oposició democràtica s’han oferit a fer possible l’aprovació del sostre de despesa a canvi d’enterrar aquest pla de segregació lingüística.
La societat civil de les Illes Balears apel·la a la presidenta Prohens perquè accepti l’oferiment de PSIB, Més per Mallorca i Més per Menorca, i posi fi a aquesta deriva irracional: no pot sacrificar el futur dels nostres infants, la convivència a les escoles, la cohesió social a canvi del xantatge d’una minoria extremista que té, com a programa polític, la liquidació de la nostra autonomia, l’aniquilació de la nostra llengua i, en definitiva, la nostra destrucció com a poble.
OCB (Obra Cultural Balear), Grup Blanquerna, Stei-Intersindical, AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana), Sindicat SIAU, Plataforma per la Llengua, Sindicat UOB, ADIPMA ( Associació de directors i directores d’educació infantil i primària de Mallorca), FAPA Mallorca i FAPA Eivissa, Junta de personal docent no universitari de Mallorca, Sindicat Alternativa, CCOO Illes Balears, UGT-Ensenyament, Palma XXI, Institut d’Estudis Eivissencs, Joves de Mallorca per la Llengua, Jubilats per Mallorca, Assemblea Sobiranista de Mallorca, UCTAIB ( Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears), PEN Català, Aplec Jove, OCB-Formentera, Junta de Personal Docent no Universitari de Menorca, ADESMA ( Associació de Directors d’Ensenyament Secundari de Mallorca) i IDEIB ( Inspectores i Inspectors d’Educació de les Illes Balears)".
