Sempre és al mateix lloc: a la rotonda dels dipòsits. Allà on conflueix la via de Manacor, cap a Son Llàtzer/Son Ferriol/autopista d’Inca, amb l’arribada a Palma i també l’aeroport/Mercapalma i altres herbes.
I això em passa quan arribo a Ciutat el matí (siguin les 8.30, les 9.00 o les 10.00 hores) i també quan desfaig el camí de retorn a Manacor (podria dir capital del Llevant, però ja m’estaria estenent en la meva retòrica ponderada), siguin les 18.00, les 19.00 o altres hores.
Són quinze minuts d’anada i quinze de tornada de retenció. Mitja hora diària. Dues i mitja a la setmana que, en teoria, jo hauria de ser lliure d’elegir com disposo d’elles. Però no ho som. I no ho som per la manca de planificació política a l’hora de fer unes obres.
Estic parlant de la meva experiència personal, tot i que em consta que a altres indrets com l’autopista direcció aeroport pateixen retencions semblants. O a la mateixa autovia a l’horabaixa. També sé el que és estar deu minuts des del pont de l’Ocimax fins a la rotonda de can Blau…
Som molts els qui cada dia regalem minuts a no sabem què o qui. I després hem de parlar de conciliació familiar…
En dues hores i mitja a la setmana jo podria aprendre un idioma, estar amb el meu fill fent deures, fer net a ca nostra, acompanyar ma mare a fer la compra, llegir un llibre, escriure cinc articles com aquest… o fer el que em donés la real gana, que per qualque cosa el temps és meu. Però, repeteixo, no és possible. I m’indigna.
Puc entendre aturades puntuals per un accident o fins i tot per obres. Però PUNTUALS, no de mesos o anys. Aquestes retencions de les quals parlo jo no són noves d’ara.
A altres indrets d’Europa aquest tipus d’actuacions molestes es fan a la nit. Aquí ni ens ho plantegem? No, aquí improvisem, que això ens va molt bé. I tanmateix… I amb el tanmateix (tan mallorquí) l’enterrem.
Aquí fins que no es parla de diners sembla que no entenem les coses. Per tant: aquest senyor (o senyora) que té una empresa de transports, o del que sigui, que cada dia desplaci camions o furgonetes cap a Palma. Ha calculat les hores que paga als seus treballadors per tenir-los aturats en una retenció que NO ÉS PUNTUAL? A mi, la broma em costa 10 hores mensuals del meu temps lliure.
A vostè quatre treballadors li costen una setmana sencera de nòmina (40 hores). Au, aquí ho tenen.
I ja no en parlem d’aquells que van a una visita metge urgent i no preveuen que quedaran enganxats a la carretera. O aquells que només es passegen i no tenen per què veure tots els detalls de la finca que té paulònies sembrades poc abans de la rotonda… (perquè jo ja els puc retratar tots els detalls, els sé tots, de memòria. Des de les paulònies, a la finca que es ven de fa estona…)
No senyalo ningú en concret (estic xerrant de polítics) i els acuso a tots sense excepció per robar-me el temps. Perquè tots han governat en qualque moment, i aquesta manca de planificació és quasi eterna.
No són capaços de planificar com cal unes obres, o un tràfic… Aquí les feines ben fetes, les que es plantegen a un mig i llarg termini, no donen vots, per tant no es fan o s’eviten.
Xerrant clar, això és una puta merda. I no la de la platja de Can Pere Antoni. Que per cert: això de posar-hi remei també podria entrar en el capítol de feines d’aquestes que no donen vots.
*Ah! … això de “Els polítics també follen” era només per cridar la seva atenció i perquè llegissin aquest article d’una indignada, no del 15M, sinó de les indignades mallorquines. De les que qualque dia acaben la paciència.
**La paraula “follar” no és cap groseria, que no s’ofengui la casta política ni ningú. La RAE ho recull ben clar: Practicar el coit. Idò això, els polítics també follen, suposo…
*** Aquí tenen la fotografia d'avui. No m'agrada mentir. Com aquesta en podria fer moltes. D'anada i de tornada...
