Una sola veu és suficient per mirar als ulls al ministre de torn i dir-li allò que, estic convençuda, tots els d'aquí pensam, indistintament d'allò que posam al sobre el dia d'eleccions. Què més hem de veure i patir per entendre que mereixem/necessitam/volem un diputat propi a Madrid? Un d'aquests que també digui que "no es un tema de perritas" que és com carinyosament anomenen els canaris als diners, perritas. O que li digui, ben clar, a qui faci falta que "el problema lo generaron otros pero las soluciones las tiene que aportar usted". Basta ja de passar-se les culpes els uns als altres i no assumir responsabilitats.
Molt gran avui Ana Oramas. M'ha fet enveja sana sentir-la. Tot i que també és cert que aquesta senyora acostuma a destacar per ser clara i directa. No es deu a ningú més que no sia el seu poble. Així, no m'estranya que els canaris (els de Coalición Canaria i també els de Nueva Canarias) obtinguin sempre representació.
Tal vegada els qui ens hem de posar les piles som nosaltres, i no el ministre Ábalos (que també). És demanar molt que aquells que surten d'aquí, de la nostra comunitat, amb bitllet directe a qualsevol poltrona de Madrid, sia al Senat o al Congrés o a qualsevol altra alta institució, es deguin a nosaltres i no a la disciplina de partit? M'és igual que siguin blaus, vermells, sobiranistes, nacionalistes (que d'aquests n'hi ha de molts de tipus), morats, negres o blancs.
Exemples en tenim per aturar un tren. El darrer d'ells: el de les ajudes al trot, on senadors de PP i PSOE no van donar suport a atorgar ajudes equiparables a la disciplina del galop, que és la que es practica a Madrid.
I no és la primera vegada que passa això, però no ens adonem. El renou de més enllà la mar no sempre arriba a les illes...
I amb tot això del descompte del 75 %... ja es poden preparar, que ara comencen els retrets entre uns i altres. I així, ens empardalaran una bona temporada més en què seguirem sense una més que merescuda bonificació.
Panem et circenses (pa i circ) deien ja els romans... idò això!
