Sia com sia, quan ja hi ha president (perquè presidenta en aquest país encara n’esperem alguna…) allò que importa és… qui seran els seus ministres? Però no per allò de si són o no són competents, sinó per a qui satisfan.
Incís: un fitxatge tan estel.lar com el de l’astronauta Pedro Duque és un puntasso que fa, que fins i tot les meves orelles hagin sentit a simpatitzats del PP afirmar que “està fent un bon equipet en Sánchez aquest”.
Dit això, i deixant de banda els cops d’efecte, els ministres vénen per “tornar favors” majoritàriament. Per fer contentes determinades comunitats i els seus barons, siguin del partit que siguin, això no és exclusiu de Pedro Sánchez aquests dies.
I mentre els noms dels “afortunats” o “afortunades” ministres es donen a conèixer amb comptagotes… hi ha qui es menja les ungles com cada 22 de desembre en el sorteig de la Grossa de Nadal.
Quan ja tothom sap qui són els ministres… Plof! Tremenda decepció per aquells que lluitaven en col·locar algun dels seus en les primeres posicions i no ho aconsegueixen. Una vegada més no ha pogut ser. Llàstima! Ara només queda la pedrea. En aquest cas la pedrea ministerial. Llocs de segona que, massa bé si arriben, però que no ens enganem: no són ministres.
I a Balears, normalment només jugam la pedrea ministerial. I no serà perquè no tenguem gent vàlida. Sí, encara que sigui molt crítica amb la classe política en general, també pens que individualment hi ha gent molt vàlida que faria un bon paper per devers Madrid. I ho faig extensiu a totes les formacions polítiques, que de bons i de dolents n’hi ha per tot (bé, en alguns llocs més que a d’altres, però vaja, ho deixarem així)
Jo no sé vostès, i sense ànim de parèixer que faig un menyspreu, però quan hi ha el sorteig de la Grossa, jo ja m’imagino pagant un 20 % de tributs d’un premi de 400.000 euros al dècim. Jo somii en gros. No m’imagino guanyant 100 euros de pedrea. Que si em toquen, bons són! Però quan jugo, jugo per guanyar, no per conformar-me.
Idò així és com es deuen sentir avui els socialistes balears. Una vegada més no ha pogut ser. Massa poc pes i massa poca presència tenim les illes a la capital, això és així. Vuit diputats no són dotze ni vint-i-quatre… I tal vegada la presidenta Armengol no ha acabat de tenir les simpaties que es pensava de Pedro Sánchez. O que aquest és més rancorós del que sembla i no ha oblidat encara que la nostra presidenta va pastelejar entre ell i Patxi López en el seu moment.
Sia com sia… atents a la pedrea ministerial a veure si ens toca res!
