La cadira de Delegación del Gobierno que encara ocupa la popular Maria Salom. La mateixa que té estès per tot, després de deixar la carrera professional dels treballadors públics a l’aire, fer enfadar els seus i discutir les ajudes per retolar en català. Maria Salom té els dies comptats. I ho sap. Mala barrina aquesta de donar cara tan convençuda per un govern central radical i llunyà. Un govern tancat en banda al diàleg i a l’empatia. Defensar a les totes els interessos nacionals ha resultat tenir nefastes conseqüències. I és que avui, l’acomiadament imminent de Maria Salom era d’allò més celebrat a les xarxes socials dels membres de les formacions progressistes balears. Clar símptoma de la rancúnia que ha aconseguit conrar en molt poc temps… Pocs delegats del govern han concentrat tant d’odi envers la seva persona.
Valgui dir que no em pareix del tot just, i és que Maria Salom “només” feia la seva feina. Fer d’ella, ara, el blanc de totes les crítiques és una mica infantil. Però bé, ja se sap que guanyar fa riure. I tots tenim dret a unes bones riallotes en un moment puntual.
En tot, els socialistes d’aquí ja deuen fer travesses per veure qui ocuparà la vacant. Aparentment és un lloc molt atractiu, però també podria no ser-ho tant com sembla (i sinó, que li demanin a la mateixa Salom mem què en pensa…). De tots és sabut que hi ha regals enverinats.
Ja sonen noms, però encara res concret. Això de passar l’arada davant el bou sembla que no va molt amb el tarannà socialista. I si ho tenen clar… callen. Com molts altres, que també prefereixen callar a dir el que pensen.
Sia com sia, n’hi ha que hi eren i ja no hi són (no,no estic parlant de morts, que no s’escandalitzi ningú), per tant no podran encalentir aquesta cadira. Els que encara hi són sí que tenen opcions i el seu nom és dins el bombo (i ho saben).
Estarem atents per poder felicitar com cal a l’afortunat (o AFORTUNADA).
