No fa molt que va arribar a jo la història del germans Machado, Antonio i Manuel. Aquesta història ha estat molt ben ocultada pel franquisme, però no deixa de cridar l’atenció per lo trista. Antonio, que era republicà, quatre dies abans que els nacionals prenguessin Barcelona, darrer bastió de resistència –com sempre-, va agafar la seva família i va marxar cap a l’exili. Abandonant el seu país per a sempre. En menys d’un mes moria a Colliure, sa mare el va sobreviure tres dies. En la seva mort, el seu germà José, li va trobar unes notes, tal vegada d’un poema inacabat sobre l’Espanya que es veia obligat a abandonar si no volia acabar afusellat. El seu germà el poeta Manuel Machado es va entémer de la seva mort per la premsa estrangera. Manuel i Antonio, no domés eren germans; eren íntims. A Manuel l’alçament nacional el va aglapir a Burgos, on va permanèixer tota la guerra com a simpatitzant del bàndol nacional. En saber de la desgracia, va agafar un salvoconducte i després de travessar per una Espanya destrossada, va arribar a Colliure. Allà l’informaren que sa mare també era morta. Va visitar la tomba dels seus familiars. Dos dies més tard va tornar a Burgos.
Poc sé més d’aquesta història. Però del que si que estic convençut és que no m’agradaria haver de passar per una situació com aquesta. Hi ha un proverbi africà que diu que quan dos elefants es barallen, qui rep la pitjor part és la gespa dels seus peus. Doncs be, actualment, hi ha diversos elefants que es barallen al nostre país i els que rebem som la seva població, com sempre, a nosaltres el poble ens toca ser la gespa.
Aquest és el perill de seguir votant i confiant el nostre futur a uns partits com PP, Ciudadanos, Actúa Baleares, Vox o recolzar moviments com Mos Movem. Tampoc soc partidari de donar més veu a persones com en Valtonyc que, tot i que no hauria d’entrar a presó, no hauria de fer una apologia de la mort i assassinat de ningú. Crec que el nostre futur és no donar poder ni promocionar la veu dels que pensen amb els budells enlloc d’emprar el cervell.
Hi ha gent que diu que per a mantenir l’equilibri a Espanya, cal bombardejar Barcelona cada 50 anys. Doncs bé, és demostrat que per molt que la bombardegin, és amagar i perllongar el problema durant altres 50 anys i així, de forma eterna. Afortunadament, ara existeix una cosa que es diu democràcia, que en aquest Estat, convindria que mos apliquéssim de vegada en quant. No hi ha res ni conflicte que no es pugui abordar des de la democràcia. Acceptant que la majoria democràtica és 50 més 1. Acceptar aquesta hipòtesi, comporta que s’ha d’acceptar i votar amb conseqüència. I, sinó el que ens espera és un futur de guerra inacabada fins que un dels dos bàndols arrasi amb l’altre.
Crec que les persones seriem més feliços acceptant la diversitat i acceptant l’existència de l’altre. No serveix de res domés veure espanyols. No serveix de res anar a les armes (esta comprovat) per defensar uns ideals, els ideals han de convèncer a les persones i no ser imposats. En el moment en què a Espanya hi hagi gent disposada a defensar ideals i no a imposar, domés en aquest moment serem lliures, grans i diversos. I si d’això ha de dependre que hi hagi un territori com el nostre o el català que s’independitzi, si és amb el fi d’evitar una història com la de la família Machado, per jo, que ho faci. VISCA MALLORCA LLIURE!
