Vaig llegir una vegada que el segle XXI seria espiritual o no seria. No crec en una sentència tan contundent com aquesta, però el que si està clar que és necessari un canvi de rumb en aspectes ètics i de valors. No m’adreçaré als fets que reforcen les meves paraules, ja que tothom veu els casos de corrupció, prevaricació, robament etc. que estam vivint a la nostra societat per part, inclús dels que ens haurien de protegir, els nostres polítics.

Pareix que actualment ser polític just és mirar per el propi interès, per a l’interès de l’ego i deixar de banda l’interès comú. Crec que anem equivocats. Cal molta pedagogia per a canviar cap a un món millor.

Evidentment, en tota organització, el debat és privat i les decisions són publiques. El que me fa plantejar és si el debat que s’està plantejant en algun partit polític és el correcte. Si el debat intern és erroni, la decisió serà errònia i decadent. Mils d’exemples es poden veure en el cas del procés català. Crec que és el que està passant als partits que tenen més previsió de vot dins la “democràcia defectuosa” que te Espanya. I és que el debat intern d’aquests partits no contempla el problema real de les nacions i nacionalitats, simplement li fan el buit, no existeix en les seves agendes.

Per sort, cada vegada es veu més interès per part de la població en els moviments socials transversals. Bon exemple d’això són les assemblees i organitzacions que han sorgit els darrers anys com a moviments político-socials. Grups de pressió per a que els polítics focalitzin el debat intern dels seus partits en inquietuds que són d’interès general i no d’interès partidista. Va començar tot en les plataformes digitals com Change.org, entre d’altres. Tot i que aquestes plataformes necessiten de contacte humà. És per això que, en el cas sobiranista, han nascut, l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, l’Assemblea Nacional Catalana i els Comitès de defensa de la República, entre moltíssimes altres.

Crec que el futur d’aquestes assemblees i organitzacions resideix en fer una feina pedagògica que difonguin els seus ideals i valors, a més a més d’organitzar una forma de poder paral·lela a la realitat política a la que estam acostumats.

La política actual es regeix per els interessos econòmics i empresarials, que són els qui determinen qui ostenta el poder en cada ocasió. El polític ha passat a ser una marioneta de l’empresari-mafiós de torn. És per això que és necessari l’aparició d’aquestes assemblees que posin ordre en aquest desgavell. I és per això que aquestes assemblees s’han de nodrir cada cop de més gent per a organitzar una nova societat i generar una nova forma de governar independent, neta i amb valors. Un espai on no educar per a la vida, sinó que l’educació sigui la vida mateixa dins uns valors, una integritat i on ens puguem emmirallar les persones sense passar vergonya de nosaltres mateixos.